foravila

Vos deman disculpes per haver canviat de tema sense avisar. Aquest bloc havia nascut el juliol de 2004 per parlar de temes de cultius de foravila, però donat el mal que li estan fent a foravila, o ens defensam o mai més podrem sembrar res més, perquè a poc a poc ens van consumint el territori de forma absurda.

Així que, a partir d'ara aquest bloc s'ha convertit en el nostre crit de supervivència. No volem una protecció damunt papers sino un compromís de tots per deixar de fer-nos mal. 

Les nostres lluites:

. Trens irresponsables i absurds

. Segons cinturons

. Especulació

. Camps plegats de plaques solars

. Canteres ilegals

I tot el que ens proposeu que ens està fent mal. El que més ens espanta és aquesta destrucció en sòl rústic que mai estarà protegit. 

Hi ha persones que són molt hàbils per gestionar les il.lusions d'altres persones, per exemple, aquests o aquests, que per cert, són tan tolerants que fomenten el diàleg negant la conversació en els seus respectius blocs o llocs webs. Per això hem d'anar a conversar a ca altra gent, i molestar un poc, també (vos asseguram que si poguéssim conversar a ca seva, no donaríem la tabarra a ca els altres).

I els altres ens deixam entabanar perquè ens enlluernen amb aquests discursos aparentment nacionalistes i ecologistes i socials. Però no sigueu il.lusos, ni el nacionalisme que fomenten és potent, més aviat és "soft light" ni l'ecologisme que propugnen és ambiciós, més aviat és ecoeufemisme, ni el socialisme que practiquen és just, més aviat és sociocapitalisme.

Perquè si defensassin un nacionalisme sincer, un ecologisme responsable i un socialisme equitatiu no estarien pendent d'una partida pressupostària i fermats de mans per construir un tren que no duu enlloc. Si fossin nacionalment actius, ecològicament compromesos i socialment sincers el que farien seria apostar per un pla de mobilitat complet que no deixàs sense transport públic a cap ciutadà. 

La gent que s'ha cregut la il.lusió que el tren és la solució, que el tren és la única i millor solució, és que ha deixat que uns altres els hi gestionassin les seves il.lusions i no s'ha permès il.lusionar-se a ell o ella mateixos desitjant utilitzar un transport públic modern, eficient, ecològic i sobretot que li permeti prescindir del cotxe per arribar arreu.

No ens serveix de res demanar competències si no sabem decidir, perquè ens deixam manipular per les il.lusions que ens gestionen els altres: per exemple aquests. 

N'hi ha que són experts en enginyeria emocional. Els notres líders en enginyeria emocional són la plataforma del tren de llevant. Només els hi ha costat 10 anys de manipulació mental de la societat de llevant (bé, d'una petita part) per inculcar al subconscient d'ara líders polítics la necessitat única i de posar un tren al territori de llevant. Un tren que li diuen ecologista, quan no ho és, que li diuen vertebrador, quan no ho és perquè no arriba a tots els nuclis de població.

No serà fàcil fer-los un rentat de cervell i tornar-los la cordura. Mentre s'estan equivocant. I aquesta hipoteca política conseqüencia de l'enginyeria emocional la pagarem tots i molt cara. 

Sant Llorenç, després de Calvià va ser un dels primers pobles que va posar en marxa l'agenda local 21. Un dels compromisos adquirits amb la gent del poble que hi participà va ser:

COMPROMÍS 6. MILLOR MOBILITAT, MENYS TRÀNSIT.
Reconeixem la interdependència del transport, la salut i el medi ambient, i ens comprometem a promoure enèrgicament opcions de mobilitat sostenibles.

 Dins aquest compromís hi ha dos projectes:

• Reclamar a l'administració pública competent la implantació del servei bus+ tren per connectar els nuclis de població de Sant Llorenç des Cardassar amb el tren de Manacor.
• Si passa el tren que passi per la costa. 

El Batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs, juntament amb el de Son Servera, Josep Barrientos ja ha reaccionat respecte al projecte del tren i ha dit explícitament que el 50% de la població de la comarca de Llevant viu a la costa de la Badia de Cala Millor, per tant el tren hi ha d'arribar.

Puigròs és del Grup Independent de Son Carrió. Barrientos és del PSOE. La Conselleria de Mobilitat és del PSM. Es podran entendre?

 

 

Sembla que avui ha refrescat, després de la tormenta de dimarts. Ho agraesc. Necessitava un poc d'aigua. M'han dit que el tren me llevarà un bon tros de terra a cada costat de la via. Pensava no em tocarien, que només arreglarien el que tenien, però no. Em despellaran de 33 km de conrró, em faran mal, em posaran ciment perquè la meva pell no es pugui regenerar. Estic trista i desesperada. No entenc que em vulguin tan de mal si tanmateix aquest mal no soluciona el principal problema de la gent: poder-se moure sense cotxe.

Per favor, que algú més em defensi.

MAMBALLETA f. || 1. Cop que es pega amb una mà a l'altra, totes dues obertes, per aplaudir, per cridar algú, etc. (mall.);|| 2. Cop donat amb la mà plana, sia a la cara, sia al clatell (mall.); cast. bofetada, pescozón.   Mamballetes pel batlle de Sant llorenç i de Son Severa, Puigròs i Barrientos,  per haver fet veure a les lumbreres que defensen el projecte del tren per les vies velles arcaiques que més del 50% dels potencials usuaris no viuen a prop de les estacions de tren projectades.  Definició 1: perquè si volem decantar la balança cap al que és socialment just ha d'arribar a la costa, perquè així podrà pujar més gent al tren. Interessant idea a més tenint en compte que molts de moviment són de treballadors de la indústria turística des del poble cap a la costa (o vorera de mar). Idea interessant també pel turisme individual que contracte per internet pel seu compte.  Definició 2: és el que es mereixen per la miopia analítica que pateixen. Seria molt més sensat per l'economia, la societat i el territori, que demanassin bussos (=camiones) que enllaçacin amb el tren de Manacor, i la gent de LLevant pogués agafar com a mínim cada hora el tren des de Manacor perquè tendrien un transport públic flexible, que no només els duria a Manacor sino on volguessin. Seria més flexible, econòmic i ràpid.

Com una olivera milenària observ el meu entorn. Aparenment l'home progressa, però tres passes que fa per envant per progressar, en fa dues per enrera.

Voler posar un tren que va morir d'oi fa trenta anys és mirar enrera, per això m'he inventat un nou concepte: RETROPROGRÉS: et penses que progresses però en realitat no ho fas, encara més, tornes a rera.

Com a mare terra aconsell als polítics que es replantegin el problema de la mobilitat i l'analitzin bé per donar la millor solució, i no quedar-se en una solució retro-progressista.

Com va dir no sé qui: si no ets part de la solució ets part del problema.

El pagès que em cuida no és ningú. Sempre em diu: "per comprar em fan la compta i per vendre també em fan la compta, el que jo pensi no val res".

Pagesos que vos sentiu ignorats per la gent que vos mana i que vos destroça la terra alçau la veu, cridau ben fort.  Totsols no sou ningú però junts vos podeu fer sentir. 

Em sent terra malmesa, maltractada, per aquells que volen mal a foravila.

Sent que no valc res.

Sent que no import a ningú.

Aquells aparenment ecologistes en volen mal. Estic trista, em sent ferida, fotuda, desgraciada, deixada, trepitjada, espenyada, perturbada, impotent, malgastada, explotada, manipulada, esqueixada, dolguda, esbrancada, desencaixada, sagnada, capolada, invadida, dividida, ignorada, violada. 

Només hi ha una esperança. 

Avui he sembrat un fasser i una enredadera. No crec que sigui el temps ni per una cosa ni per l'altre. Un entès em va dir que els fassers se sembraven el més d'agost. I l'enrededera ara que comença el fred de veres no crec que suri.

 Hauran de passar molts d'anys perquè es faci tan alt com aquest. Jo ja no ho veuré

 

 

Avui llegesc a la tribuna del Diario de Mallorca l'opinió de l'arquitecte Carlos García - Delgado sobre el pla territorial de Mallorca.

Proposa protegir les zones rústiques que envolten els pobles i ciutats i construir noves ciutats compactes amb edificis de 3 plantes emmig del no res, a foravila.

En una cosa té raó, la població i els residents aumenten i necessiten viure en algun lloc.

Però la resta deixa sense paraules.

És un problema molt complex que no té una fàcil solució. El que és indiscutible és que la terra és una loteria. Potser avui ets ric i demà ets pobre depenent de quin valor li vulguin donar els polítics al tros de terra estimada pel pagès. 

 

La Conselleria d’Agricultura i Pesca, a través de l’empresa pública Serveis de Millora Agrària (SEMILLA), ha organitzat una nova edició de les Agrorutes del Bon Gust. A partir del 24 de setembre i fins al 4 de març de l’any que ve, es posarà a disposició de tots els ciutadans, els dissabtes al matí, un autocar gratuït per visitar diferents empreses alimentàries illenques. Els autocars sortiran cada dissabte a les 9 del matí des de l’estació del carrer d’Eusebi Estada, a Palma, i, fins a l’hora d’arribada, devers les 14.30 hores, visitaran diverses empreses agroindustrials que elaboren productes amb denominació de qualitat (denominació d’origen, indicació geogràfica protegida...). A les empreses, es faran visites guiades per les instal·lacions agràries i/o industrials en companyia dels gerents de les diferents entitats, que seran els encarregats de fer-ne les explicacions corresponents sobre la història, l’estratègia empresarial, els productes...

Més informació

Hola a qui llegeix,
estic cercant un ca de bestiar jove, si algú sap d'algú que ni sobri algun que per favor m'ho faci saber.

Gràcies.

Encara trobam flors de tota casta:

Abans del canvi de lluna: treure patates.
Treure els alls.
Llevar males herbes.
Menjar nisperos.
Menjar aubercos.
Comença a créixer el maís i les carabasseres d'esponja ("estropajos" en castellà).
He vist la primera síndria, és com la punta del dit gros de la meva mà. Diuen que d'aquí a 40 dies (16 juliol aprox.) ja es podrà collir.
Figueres de moro, ja comencen a caure les flors per començar a agafar forma la figa de moro.
Posar les canyes a les tomatigueres i a les mongeteres per a que es comencin a enfilar.

Em sap greu de no tenir temps per poder documentar tot això gràficament.

Som una persona preocupada pel futur del camp, de foravila, i dels pagesos que el mantenen només perquè estimen la terra. Em preocupa que s'utilitza la imatge de foravila per vendre altres serveis i els que cuiden la terra no en treguin cap benefici. És desconcertant, tot i que s'ha assumit per la societat balear, que l'únic valor monetari de la terra sigui l'especulació urbanística.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Desembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

• 700 finques destroçades
• No sabem a què ens hem d'atendre. Ens sentim perduts.
• Ningú emprarà la línia de tren Manacor Artà?
• Insistim: qui emprarà el tren de la línia Manacor Artà?
• Qui emprarà el tren?
• Qui emprarà el tren?
• Avui hem anat a veure el projecte del tren
• 457.638 metres quadrats de destrucció
• Ja queda poc
• Mediocràcia

• General [25]
• Mal [15]
• Fora de foravila [5]
• Cuidar [7]
• Recollir [10]
• Reflexions de la terra [1]
• Land Art [2]
• Sembrar [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom